Emprendre

Emprendre a Espanya el 2026: forma jurídica, tràmits i ajuts reals

Il·lustració abstracta de blocs ascendents i un document segellat, sobre els passos per crear una empresa

Muntar una empresa a Espanya no és tan complicat com sembla, però obliga a prendre decisions que convé prendre amb informació correcta: amb quina forma jurídica comences, quins tràmits cal fer i a quins suports públics pots optar de veritat. Aquesta guia resumeix l'essencial a setembre de 2026 i enllaça la font oficial de cada dada.

Abans de començar: això és informació general. Els imports i requisits canvien amb les lleis de pressupostos i les reformes, i el teu cas concret (socis, patrimoni, comunitat autònoma, sector) pot canviar la resposta. Abans de signar res, contrasta-ho amb la font enllaçada i amb un gestor, assessor fiscal o advocat.

Tres preguntes abans de triar forma jurídica

L'elecció entre donar-se d'alta com a autònom o constituir una societat sol plantejar-se com una qüestió d'impostos, però hi ha tres preguntes que pesen igual o més:

  1. Quant de risc assumeixes? Si l'activitat pot generar deutes importants (compres d'estoc, lloguers, personal, responsabilitat davant de clients), importa molt qui respon d'aquests deutes.
  2. Tindràs socis o inversors? Repartir la propietat, incorporar algú més endavant o rebre inversió és natural en una societat i pràcticament impossible com a persona física.
  3. Quin benefici esperes i què en faràs? Si penses reinvertir bona part del que guanyi el negoci, la comparació fiscal canvia respecte de si necessites retirar-ho tot per viure.

Autònom: ràpid de començar, amb responsabilitat personal

Com a empresari individual o professional autònom, tu i el teu negoci sou la mateixa persona a efectes legals. Això té avantatges clars: l'alta és ràpida, no cal aportar capital ni passar per notaria, i les obligacions formals són més lleugeres que en una societat.

La contrapartida principal és la responsabilitat. L'article 1911 del Codi Civil estableix que el deutor respon de les seves obligacions amb tots els seus béns, presents i futurs. Si el negoci acumula deutes, el teu patrimoni personal hi queda exposat.

En impostos, els rendiments de l'activitat tributen a l'IRPF, que és progressiu: com més benefici, més tipus marginal. A la Seguretat Social, els autònoms cotitzen en funció dels seus rendiments nets, organitzats en trams amb una base mínima i una de màxima. Segons la Seguretat Social, pots canviar la base triada cada dos mesos, fins a sis vegades l'any, i al final es regularitza segons els rendiments que realment hagis tingut.

La quota reduïda per a nous autònoms

Qui es dona d'alta i no ha estat al règim d'autònoms en els dos anys anteriors (tres, si ja havia gaudit abans d'aquest ajut) pot demanar una quota reduïda, coneguda com a tarifa plana. Segons la informació de la Seguretat Social, són 80 euros al mes durant els primers 12 mesos, i es pot allargar 12 mesos més si preveus que els teus rendiments nets anuals quedaran per sota del salari mínim interprofessional. Per a persones amb una discapacitat igual o superior al 33 %, víctimes de violència de gènere o víctimes de terrorisme, el període inicial és de 24 mesos.

Un matís important: el Reial decret llei 13/2022 va fixar aquests 80 euros per al període 2023-2025 i va deixar que, des del 2026, l'import el determini la llei de pressupostos de cada any. Comprova la quantia vigent al portal Import@ss en el moment de donar-te d'alta.

Societat limitada: separar patrimoni i preparar el creixement

La societat de responsabilitat limitada (SL) és una persona jurídica diferent dels seus socis. Com a regla general, els socis no responen personalment dels deutes de la societat més enllà del que van aportar, cosa que protegeix el seu patrimoni personal. Una altra cosa són les garanties que bancs o arrendadors solen demanar als socis d'empreses petites: si signes com a avalador, respons amb els teus béns.

La SL des d'1 euro

La Llei 18/2022, de creació i creixement d'empreses, coneguda com a Llei Crea y Crece, va rebaixar el capital mínim de la SL de 3.000 euros a 1 euro. L'article 4 de la Llei de societats de capital manté dues cauteles mentre el capital no arribi a 3.000 euros:

  • almenys el 20 % del benefici s'ha de destinar a reserva legal fins que reserva i capital sumin 3.000 euros;
  • si la societat es liquida i el seu patrimoni no n'hi ha prou per pagar els deutes, els socis responen solidàriament de la diferència entre 3.000 euros i el capital que van subscriure.

A la pràctica, constituir amb 1 euro abarateix l'arrencada, però una societat sense fons propis transmet poca solvència a bancs i proveïdors, i limita l'accés a finançament públic com el d'ENISA, que exigeix fons propis per prestar. Convé decidir el capital pensant en el que el projecte necessitarà, no només en el mínim legal.

Com tributa una SL

Els beneficis de la societat paguen l'impost sobre societats. Segons la taula de tipus de l'Agència Tributària, per a períodes impositius iniciats el 2026:

  • tipus general: 25 %;
  • entitats de nova creació que facin activitats econòmiques: 15 % en el primer període amb base imposable positiva i en el següent;
  • microempreses (xifra de negocis del període anterior inferior a 1 milió d'euros): 19 % pels primers 50.000 euros de base imposable i 21 % per la resta;
  • entitats de dimensió reduïda: 23 %;
  • empreses emergents certificades d'acord amb la Llei 28/2022: 15 % (ho detallo més avall).

Els diners que treus de la societat per a tu tornen a tributar: com a retribució al teu IRPF o com a dividends a la base de l'estalvi. Per això no n'hi ha prou amb comparar el tipus de l'impost sobre societats amb el teu tipus marginal d'IRPF; cal mirar el conjunt, inclosos els costos de gestoria i les obligacions comptables i registrals.

A més, treballar a la teva pròpia societat no t'eximeix de cotitzar com a autònom. L'article 305 de la Llei general de la Seguretat Social inclou al règim d'autònoms els administradors i socis amb control efectiu de la societat, i presumeix aquest control a partir de determinats percentatges de participació.

Autònom o SL: comparació orientativa

AspecteAutònomSocietat limitada
Responsabilitat pels deutesPersonal i il·limitadaLimitada al que s'ha aportat, llevat d'avals personals i de les regles del capital inferior a 3.000 €
ArrencadaAlta censal i a la Seguretat SocialEstatuts, notaria, Registre Mercantil i alta censal
Impost sobre el beneficiIRPF progressiuImpost sobre societats, més IRPF en retirar diners
Socis i inversióNo admet socis en la mateixa figuraAdmet socis, ampliacions de capital i inversors
Obligacions formalsMés lleugeresComptabilitat mercantil i dipòsit de comptes anuals
Suports específicsQuota reduïda d'autònomsPréstecs d'ENISA i certificació d'empresa emergent

No hi ha una xifra de facturació a partir de la qual «toqui» passar a SL. Si treballes sol, amb poc risc i vols provar l'activitat, començar com a autònom sol ser raonable. Si hi ha socis, inversió prevista o risc patrimonial rellevant, la societat sol ser el camí.

Els tràmits, pas a pas

Si comences com a autònom

  1. Alta censal a Hisenda amb el model 036, on indiques l'activitat, el règim d'IVA i la data d'inici. L'antic model 037 simplificat va desaparèixer el 3 de febrer de 2025 amb l'Ordre HAC/1526/2024: ara tot es fa amb el 036.
  2. Alta al Règim Especial de Treballadors Autònoms a través d'Import@ss, on també se sol·licita la quota reduïda si et correspon i s'indica la previsió de rendiments.
  3. Llicències i comunicacions municipals si obres un local. Depenen de cada ajuntament i de l'activitat.

Si constitueixes una societat limitada

  1. Certificació negativa de denominació del Registre Mercantil Central, que acredita que el nom triat no està ocupat.
  2. Estatuts i aportació del capital, que s'acredita davant notari.
  3. Escriptura pública de constitució signada davant notari pels socis.
  4. NIF de la societat i alta censal amb el model 036.
  5. Inscripció al Registre Mercantil de la província del domicili social.
  6. Altes a la Seguretat Social d'administradors i socis quan correspongui, i dels treballadors si n'hi ha.

Bona part del procés es pot fer de manera telemàtica amb el sistema CIRCE: omples un únic formulari, el Document Únic Electrònic (DUE), i el sistema trasllada les dades a notaria, Registre Mercantil, Agència Tributària i Seguretat Social. Els Punts d'Atenció a l'Emprenedoria (PAE), presencials o en línia, t'acompanyen per completar-lo.

Ajuts i suports que existeixen de veritat

Es parla molt de «subvencions per emprendre», però la majoria dels suports públics reals són bonificacions, préstecs o avantatges fiscals, no diners a fons perdut. Aquests són els principals d'àmbit estatal:

Préstecs participatius d'ENISA

L'Empresa Nacional de Innovación (ENISA) ofereix préstecs participatius per a startups i pimes d'entre 25.000 i 1.500.000 euros, sense garanties reals ni personals, amb fins a 7 anys d'amortització i fins a 2 anys de carència en la devolució del principal. El requisit que deixa fora més projectes: els fons propis de l'empresa han de ser, com a mínim, iguals a la quantia del préstec que se sol·licita. L'interès té dos trams, un fixat sobre l'euríbor més un diferencial i un altre de variable en funció de la rendibilitat financera de l'empresa.

ENISA manté a més línies específiques, com Emprendedoras Digitales, Innovación x Clima, AgroInnpulso o la d'audiovisual i indústries culturals i creatives. És deute que s'ha de retornar, però no exigeix avals ni cedir participacions.

La quota reduïda d'autònoms

Explicada més amunt. És probablement l'ajut més utilitzat en començar, i convé sol·licitar-la en la mateixa alta.

Programes autonòmics i locals

Cada comunitat autònoma i molts ajuntaments tenen programes propis d'assessorament, formació, avals o subvencions. Com que canvien cada any, busca'ls al web oficial de la teva comunitat i desconfia de llistats que no enllacin la convocatòria publicada al butlletí oficial corresponent.

Llei de startups: què és una empresa emergent i què hi guanya

La Llei 28/2022, de foment de l'ecosistema de les empreses emergents, crea un règim especial per a startups innovadores i escalables. Per acollir-s'hi cal la certificació d'ENISA, que és gratuïta. Els requisits són, en resum:

  • estar constituïda com a societat mercantil o cooperativa;
  • ser de nova creació o no superar els cinc anys des de la inscripció registral, o set en biotecnologia, energia, indústria i altres sectors previstos a la llei;
  • tenir la seu social o un establiment permanent a Espanya;
  • que almenys el 60 % de la plantilla tingui contracte laboral a Espanya;
  • desenvolupar un projecte d'emprenedoria innovador i escalable, acreditat per ENISA;
  • no distribuir ni haver distribuït dividends i no cotitzar en un mercat regulat;
  • no superar els 10 milions d'euros de volum de negoci anual.

A canvi, entre altres mesures:

  • Impost sobre societats al 15 % en el primer període amb base imposable positiva i en els tres següents, mentre es mantingui la condició d'empresa emergent.
  • Ajornament del deute tributari de l'impost sobre societats dels dos primers períodes amb base positiva, 12 mesos el primer i 6 el segon, sense garanties.
  • Stock options més atractives per a l'equip: l'exempció a l'IRPF pel lliurament d'accions o participacions a empleats d'empreses emergents puja de 12.000 a 50.000 euros anuals.
  • Més incentiu per als teus inversors: la deducció a l'IRPF per invertir en empreses de nova o recent creació passa al 50 % amb una base màxima de 100.000 euros. L'explico a fons a l'article sobre invertir en startups.

La certificació no és un simple formulari: ENISA avalua el caràcter innovador i escalable del projecte a partir de la documentació i el pla de negoci. Un negoci tradicional sense component innovador difícilment hi encaixa, per rendible que sigui.

Errors freqüents en començar

  • Triar la forma jurídica només pels impostos. La responsabilitat, els socis i el finançament futur pesen tant com el tipus impositiu.
  • Constituir la societat abans de comprovar que algú paga. Primer convé validar la idea amb la menor despesa possible; a aquesta guia per validar una idea de startup explico com fer-ho.
  • No signar un pacte de socis, o signar-lo tard. Repartiment, dedicació, què passa si algú se'n va i com es prenen decisions: és molt més fàcil acordar-ho quan tot va bé.
  • Donar per bo un ajut sense llegir la convocatòria. Requisits, terminis, obligacions de mantenir activitat o ocupació i incompatibilitats amb altres ajuts.
  • No apartar diners per a impostos i quotes. L'IVA que cobres no és teu, i les quotes, retencions i pagaments a compte arriben encara que el mes hagi estat fluix.

Llista de comprovació

  1. Respon les tres preguntes: risc, socis i ús del benefici.
  2. Demana a un assessor una simulació amb les teves xifres previstes com a autònom i com a SL.
  3. Si seràs autònom, revisa si compleixes els requisits de la quota reduïda i el seu import vigent.
  4. Si constituiràs una SL, decideix el capital pensant en la solvència i en el finançament que buscaràs.
  5. Valora si el projecte podria obtenir la certificació d'empresa emergent.
  6. Comprova el finançament d'ENISA i els programes de la teva comunitat autònoma.
  7. Signa un pacte de socis abans de començar a facturar.

Fonts oficials

Dades revisades el setembre de 2026. Aquesta guia no substitueix l'assessorament professional sobre el teu cas.

← Tornar al blog

Contractar una conferència